6. El rei Salomó, amb tota la comunitat d’Israel reunida davant l’arca, va sacrificar moltons i vedells en tanta quantitat que no es podia comptar ni calcular.
7. Els sacerdots van portar l’arca de l’aliança del Senyor al seu lloc, a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins.
8. Els querubins, en efecte, desplegaven les ales cap a l’indret de l’arca i cobrien l’arca i les seves barres.
9. Les barres eren tan llargues que els extrems, des de l’arca, es veien davant la cambra sagrada, però no eren visibles des de l’exterior; encara són allí el dia d’avui.
10. Dintre l’arca només hi havia les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l’Horeb, quan el Senyor va pactar amb els israelites, després que sortissin d’Egipte.
11. Llavors els sacerdots van sortir del lloc sant; tots els qui s’hi trobaven s’havien purificat ritualment sense seguir l’ordre dels torns litúrgics.
12. Tots els levites cantors, Assaf, Eman i Jedutun, amb els seus fills i parents, vestits de lli, amb címbals, arpes i lires, eren allà, drets al costat oriental de l’altar, amb cent vint sacerdots que tocaven les trompetes.
13. Tocaven les trompetes i cantaven tan a l’uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l’edifici es va omplir d’un núvol; era l’edifici del temple del Senyor.
14. Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el temple de Déu.