1. La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, i el proclamà rei per a succeir el seu pare a Jerusalem.
2. Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem.
3. El rei d’Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or.
4. Llavors el rei d’Egipte va fer rei de Judà i de Jerusalem el seu germà Eliaquim i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant al seu germà Joahaz, Necó va agafar-lo i se’l va endur a Egipte.
5. Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament.
6. Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país i s’endugué Joiaquim a Babilònia carregat de cadenes.
7. Nabucodonosor també s’hi va endur una part dels objectes del temple del Senyor i els diposità en el seu palau, a Babilònia.
8. La resta de la història de Joiaquim, les pràctiques abominables que va cometre i tot el que li esdevingué, consta en la Crònica dels reis d’Israel i de Judà. El va succeir el seu fill Jeconies.
9. Jeconies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos i deu dies a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu comportament.
10. Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies.
11. Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem.
12. Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament i no s’humilià davant el profeta Jeremies, que li parlava de part del Senyor.
13. A més es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va anar a la seva i endurí el seu cor, en lloc de convertir-se al Senyor, Déu d’Israel.
14. També tots els caps dels sacerdots i del poble multiplicaven les seves infidelitats, imitant les pràctiques abominables dels altres pobles, i profanaven així el temple del Senyor que ell s’havia consagrat a Jerusalem.
15. El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no volia fer desaparèixer el seu poble i el santuari on residia.
16. Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s’arborà tant que ja no hi hagué remei.