4. Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Jerusalem portarà per sempre el meu nom.»
5. Així, doncs, va dedicar altars a tot l’estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor.
6. Va cremar en sacrifici els seus fills a la vall de Benhinnom, practicava els encanteris, la màgia i la bruixeria, i va cridar nigromants i endevins. No parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament.
7. L’estàtua idolàtrica que havia fet, la va instal·lar al temple de Déu, tot i que Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d’entre totes les tribus d’Israel.
8. Mai més no deixaré que els peus del poble d’Israel s’allunyin d’aquesta terra que vaig destinar als vostres pares, a condició que mirin de posar en pràctica tot allò que els he manat, tota la Llei, els decrets i els preceptes que van rebre per mitjà de Moisès.»
9. Manassès va esgarriar tant Judà i els habitants de Jerusalem, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els israelites.