13. i els digueren:– No dugueu aquí aquests captius: seria fer-nos més culpables davant el Senyor. La nostra culpa ja és prou gran, i ja està prou encès l’enuig del Senyor contra Israel, perquè encara vulgueu augmentar els nostres pecats i les nostres culpes.
14. Llavors els combatents, davant els prohoms i davant tota l’assemblea, van alliberar els captius i renunciaren al botí.
15. Després uns homes designats personalment es van fer càrrec dels captius. Amb el que hi havia en el botí vestiren els qui no tenien roba, els donaren calçat, els feren menjar i beure i, amb oli, els van amorosir les ferides. Van fer muntar en ases tots els qui no podien caminar i els dugueren a Jericó, la ciutat de les Palmeres, prop dels seus connacionals. Després se’n tornaren a Samaria.
16. Per aquell temps, el rei Acaz va enviar una ambaixada als reis d’Assíria perquè l’ajudessin.
17. Els edomites havien fet una altra incursió contra Judà i s’havien endut captius.
18. A més, els filisteus havien saquejat les ciutats de la Xefelà i del Nègueb de Judà. Havien ocupat Bet-Xèmeix, Aialon, Guederot, com també Socó, Timnà i Guimzó amb les seves rodalies, i s’hi havien establert.
19. El Senyor humiliava Judà per culpa d’Acaz, rei d’Israel, que havia introduït a Judà el llibertinatge i era infidel al Senyor.
20. Però Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria, en lloc de donar-li un reforç, anà a atacar-lo i el va assetjar.
21. Tot i que Acaz havia saquejat el temple del Senyor, el palau reial i les cases de la gent principal i ho havia donat al rei d’Assíria, no va aconseguir que aquest l’ajudés.
22. Durant el temps que el rei Acaz sofria el setge, encara persistia en la seva infidelitat al Senyor.
23. Oferia sacrificis als déus de Damasc, que l’havien derrotat, perquè pensava: «Si els déus dels reis arameus els ajuden, jo els oferiré sacrificis i així ells també m’ajudaran.» Però van ser la seva ruïna i la de tot Israel.
24. Acaz aplegà els objectes del temple de Déu i els va trossejar. Tancà les portes del temple del Senyor i es va fer altars per tots els racons de Jerusalem.
25. En totes les ciutats de Judà va construir recintes sagrats per a cremar-hi ofrenes a altres déus, irritant així el Senyor, Déu dels seus pares.
26. La resta de la història d’Acaz, tot el seu comportament, des del principi a la fi, consta en la Crònica dels reis de Judà i d’Israel.
27. Acaz va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de Jerusalem, però no el posaren en els sepulcres dels reis d’Israel. El va succeir el seu fill Ezequies.