19. Ozies, que tenia l’encenser a la mà a punt d’oferir l’encens, es va indignar contra els sacerdots, però a l’instant, dins el santuari del Senyor, vora l’altar de l’encens i davant els sacerdots, aparegué lepra en el seu front.
20. El gran sacerdot Azariahu i els altres sacerdots van fixar en ell la mirada i van veure que tenia lepra al front. Llavors el feren sortir d’allí precipitadament, i ell mateix també s’afanyà a sortir, perquè s’adonà que el Senyor l’havia castigat.
21. El rei Ozies va continuar leprós fins al dia de la seva mort. Havia de viure com a leprós en una casa a part i estava exclòs del temple del Senyor. El seu fill Jotam feia de cap del palau reial i administrava justícia a la gent del poble.
22. La resta de la història d’Ozies, des del principi a la fi, la va escriure el profeta Isaïes, fill d’Amós.
23. Ozies va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar amb ells, però en el camp on hi havia els sepulcres reials, perquè tingueren en compte que era leprós. El va succeir el seu fill Jotam.