15. Llavors el Senyor es va indignar contra Amasies i li va enviar un profeta, que li digué:– Per què recorres als déus d’aquest poble, que no han estat capaços d’alliberar-lo de les teves mans?
16. Mentre el profeta li parlava, Amasies el va interrompre:– Que potser t’han nomenat conseller del rei? Acaba, si no vols que et matin.El profeta va acabar amb aquestes paraules:– Sé que Déu ha decidit destruir-te perquè has fet això i no vols escoltar el meu consell.
17. Amasies, rei de Judà, després d’haver-se aconsellat, va enviar missatgers al rei d’Israel Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, per dir-li:– Vine, que ens veurem les cares!
18. Jehoaix, rei d’Israel, va contestar així a Amasies, rei de Judà:– El card del Líban va dir al cedre del Líban: “Dóna la teva filla al meu fill per muller.” Però va passar una bèstia salvatge del Líban i va trepitjar el card.
19. Tu has vençut Edom, i el teu cor n’està orgullós. Frueix ara d’aquesta glòria, però en el teu propi palau. Per què t’has d’embrancar en una operació desastrosa que us farà caure a tu i a Judà?
20. Però Amasies no el va escoltar, perquè era cosa de Déu, que els volia vençuts, ja que havien recorregut als déus d’Edom.
21. Llavors Jehoaix, rei d’Israel, el va atacar. Joaix i Amasies, rei de Judà, es van veure les cares a Bet-Xèmeix de Judà.
22. Els israelites derrotaren els de Judà, que van fugir a la desbandada.
23. A Bet-Xèmeix, el rei d’Israel, Jehoaix, va fer presoner el rei de Judà, Amasies, fill de Joaix, fill de Jehoahaz, i se’l va emportar a Jerusalem. Va obrir a la muralla de la ciutat una bretxa de dos-cents metres, des de la porta d’Efraïm fins a la porta de l’Angle.