1. Quan Amasies començà a ser rei tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jehoadan i era de Jerusalem.
2. Amasies feia allò que plau al Senyor, però no ho feia amb tot el cor.
3. Quan el regne va quedar consolidat a favor d’ell, va matar els oficials que havien assassinat el rei, el seu pare;
4. però, tal com prescriu la Llei, el llibre de Moisès, no va fer matar els fills dels assassins. En efecte, allí el Senyor ordena que els pares no siguin condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares, sinó que cadascú ho sigui pels seus propis crims.
5. Amasies va reunir els homes de Judà i els organitzà per llinatges, a les ordres de caps responsables de mil i de cent homes, per tot Judà i Benjamí. Després en va fer el cens des de vint anys en amunt. El resultat va ser de tres-cents mil homes escollits, aptes per a l’exèrcit, i armats amb llança i escut.
6. A més, va reclutar a sou cent mil homes valents d’Israel, per un total de tres-centes mil peces de plata.
7. Però un home de Déu anà a trobar Amasies i li digué:– Que les tropes d’Israel no vinguin amb tu, oh rei, perquè el Senyor no és amb Israel ni amb cap dels efraïmites.
8. Altrament, vés amb ells, llança-t’hi, lluita fort en la batalla, i que Déu et faci caure davant l’enemic, perquè Déu té el poder d’auxiliar o de fer caure.
9. Amasies respongué a l’home de Déu:– Doncs, què cal fer amb les trescentes mil peces de plata que he donat a la tropa d’Israel?L’home de Déu li respongué:– El Senyor pot donar-te molt més que això.
10. Llavors Amasies va separar la tropa d’Efraïm que s’havia unit amb ell i els féu tornar a la seva terra. Ells es van indignar molt contra Judà i se’n tornaren enfurismats.
11. Amasies es posà coratjosament al capdavant de la seva tropa en direcció a la vall de la Sal i va aniquilar deu mil homes de Seïr.
12. Els de Judà feren presoners uns altres deu mil homes, els van portar al penyal de Sela i els precipitaren de dalt a baix: tots van quedar esclafats.
13. Però els homes que Amasies havia llicenciat perquè no lluitessin al seu costat, es van dispersar per les ciutats de Judà, des de Samaria fins a Bethoron, i van matar-hi tres mil persones. El botí va ser molt gran.
14. Quan Amasies va tornar victoriós dels edomites, s’emportà els déus dels de Seïr, els va prendre per déus seus, es prosternava davant d’ells i els cremava ofrenes.
15. Llavors el Senyor es va indignar contra Amasies i li va enviar un profeta, que li digué:– Per què recorres als déus d’aquest poble, que no han estat capaços d’alliberar-lo de les teves mans?