1. Quan Amasies començà a ser rei tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jehoadan i era de Jerusalem.
2. Amasies feia allò que plau al Senyor, però no ho feia amb tot el cor.
3. Quan el regne va quedar consolidat a favor d’ell, va matar els oficials que havien assassinat el rei, el seu pare;
4. però, tal com prescriu la Llei, el llibre de Moisès, no va fer matar els fills dels assassins. En efecte, allí el Senyor ordena que els pares no siguin condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares, sinó que cadascú ho sigui pels seus propis crims.
5. Amasies va reunir els homes de Judà i els organitzà per llinatges, a les ordres de caps responsables de mil i de cent homes, per tot Judà i Benjamí. Després en va fer el cens des de vint anys en amunt. El resultat va ser de tres-cents mil homes escollits, aptes per a l’exèrcit, i armats amb llança i escut.
6. A més, va reclutar a sou cent mil homes valents d’Israel, per un total de tres-centes mil peces de plata.
7. Però un home de Déu anà a trobar Amasies i li digué:– Que les tropes d’Israel no vinguin amb tu, oh rei, perquè el Senyor no és amb Israel ni amb cap dels efraïmites.
8. Altrament, vés amb ells, llança-t’hi, lluita fort en la batalla, i que Déu et faci caure davant l’enemic, perquè Déu té el poder d’auxiliar o de fer caure.
9. Amasies respongué a l’home de Déu:– Doncs, què cal fer amb les trescentes mil peces de plata que he donat a la tropa d’Israel?L’home de Déu li respongué:– El Senyor pot donar-te molt més que això.
10. Llavors Amasies va separar la tropa d’Efraïm que s’havia unit amb ell i els féu tornar a la seva terra. Ells es van indignar molt contra Judà i se’n tornaren enfurismats.