3. Josafat, espantat, va decidir de recórrer al Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà.
4. Vingueren, doncs, els de Judà, els de totes les ciutats del país, i es van aplegar per invocar el Senyor.
5. Josafat, dret enmig de l’assemblea de Judà i de Jerusalem, en el temple del Senyor, davant el nou atri,
6. va exclamar:– Senyor, Déu dels nostres pares, tu ets el Déu del cel i domines tots els reialmes de la terra. Tens a les mans la força i el poder, i ningú no et pot plantar cara.
7. Tu, Déu nostre, vas desposseir els habitants d’aquest país davant el teu poble d’Israel, i el vas donar per sempre als descendents d’Abraham, el teu amic.
8. Un cop establerts al país, hi van edificar un santuari dedicat al teu nom, pensant: