11. Ara ens ho paguen venint a desposseir-nos de l’heretat que tu ens havies donat.
12. Ets tu, Déu nostre, qui els has de judicar. Nosaltres no tenim prou força per a fer front a aquesta gran multitud que ara ens ataca; no sabem què fer, però tenim els ulls posats en tu.
13. Tots els de Judà, amb les seves dones i els fills, i fins i tot les criatures, eren allà, drets davant el Senyor.
14. Llavors, enmig de l’assemblea, l’esperit del Senyor s’apoderà d’un descendent d’Assaf, el levita Jahaziel, fill de Zecariahu, fill de Benaià, fill de Jeiel, fill de Matanià.
15. Jahaziel digué:– Estigueu atents, tots els de Judà i de Jerusalem, i tu, rei Josafat! Això diu el Senyor: No tingueu por, no us acovardiu davant aquesta gran multitud. Aquesta batalla no és cosa nostra, sinó de Déu.