12. El missatger que havia anat a cridar Micàiehu li digué:– Els profetes prediuen, tots alhora, la victòria del rei. Que el teu oracle sigui com el d’ells: anuncia la victòria!
13. Micàiehu va respondre:– Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el meu Déu em dirà.
14. Va arribar on era el rei, i aquest li va preguntar:– Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho haig de deixar córrer?Ell va respondre:– Pugeu-hi, que triomfareu! El Senyor la farà caure a les vostres mans!
15. El rei va dir:– Quantes vegades t’hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor?
16. Llavors Micàiehu va anunciar:– Veig tot Israelescampat per les muntanyes,com ovelles sense pastor.El Senyor ha dit: “No tenen amo.”Que cadascú torni en pau a casa seva!
17. El rei d’Israel va dir a Josafat:– No t’ho deia? Mai no m’anuncia res de bo; només desgràcies.
18. Micàiehu va afegir:– Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i a esquerra.
19. El Senyor ha preguntat: “Qui seduirà Acab, el rei d’Israel, perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?” L’un proposava una cosa; l’altre, una altra.
20. En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: “Jo el seduiré.” El Senyor li ha preguntat: “De quina manera?”
21. Ell ha respost: “Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes.” El Senyor li ha dit: “El seduiràs. Te’n sortiràs. Vés i fes-ho així.”
22. Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
23. Llavors Sidquiahu, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li:– Com és que l’esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
24. Micàiehu li va respondre:– Ja t’ho trobaràs el dia que t’hauràs d’anar a amagar a la cambra més secreta.
25. El rei d’Israel va ordenar a uns dels seus homes:– Agafeu Micàiehu, porteu-lo a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei,
26. i digueu-los: “Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós.”
27. Però Micàiehu replicà:– Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca.I va afegir encara:– Escolteu-ho, tots els pobles!
28. El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad.
29. El rei d’Israel va dir a Josafat:– Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa’t els vestits reials.El rei d’Israel, que anava d’incògnit, va entrar en combat.
30. El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus carros de guerra:– No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.
31. Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d’Israel i l’envoltaren per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar, i el Senyor l’ajudà: Déu els va fer desistir.
32. Els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d’Israel, el van deixar estar.