2. Conec la vostra bona voluntat i me n’he gloriat davant els germans de Macedònia. Els he dit: «Els germans d’Acaia estan a punt des de l’any passat.» Així el vostre zel ha estimulat molts d’ells.
3. Ara, però, us envio aquests germans perquè en aquesta qüestió no resultin infundats els meus elogis i perquè, tal com he anat dient, estigueu realment a punt.
4. Si els de Macedònia que m’acompanyin us trobaven desprevinguts, nosaltres, i encara més vosaltres, quedaríem avergonyits en tot aquest afer.
5. Per tant, he cregut necessari demanar a aquests germans que vinguessin a Corint abans de venir-hi jo i comencessin a recollir l’ofrena generosa que havíeu promès; tan bon punt estigui preparada, es podrà dir que és realment una ofrena generosa i no una mesquinesa.