5. És Déu el qui ens ha destinat a la vida i ens ha donat l’Esperit com a penyora.
6. Així, doncs, ens sentim sempre plens de confiança; sabem que, mentre vivim en el cos, vivim com exiliats lluny del Senyor,
7. ja que fem camí per la fe, sense veure-hi.
8. Ens sentim, doncs, plens de confiança, i preferim emigrar del cos i anar a viure amb el Senyor.
9. Per això, tant si vivim en el cos com si n’emigrem, només ens delim per ser-li plaents.
10. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat en aquesta vida corporal.
11. Sabent què vol dir venerar el Senyor, intentem de convèncer els homes. Déu prou que ens coneix, i espero que en la vostra consciència també vosaltres ens coneixeu.
12. No volem tornar a fer la nostra pròpia recomanació, però sí donar-vos l’ocasió de gloriar-vos de nosaltres; així tindreu què respondre als qui es glorien de les aparences i no del que hi ha en el cor.
13. Perquè, si havíem perdut el seny, era per Déu, i si ara tenim seny, és per vosaltres.