10. Saül digué al mosso:– Ben pensat. Anem-hi!I van anar cap al poble on vivia l’home de Déu.
9. Antigament, a Israel, quan algú anava a consultar Déu, deia: «Anem al vident.» Als qui avui anomenem «profetes», abans els deien «vidents».
11. Mentre pujaven, doncs, per la costa cap al poble, es van creuar amb unes noies que baixaven a buscar aigua, i els van preguntar:– ¿Que hi és, el vident?
12. Elles els respongueren:– Sí, no el teniu gaire lluny. Afanyeu-vos! Avui justament ha vingut al poble, perquè és el dia que se celebra un sacrifici a dalt del turó sagrat.
13. Entreu al poble i aneu-lo a trobar abans no pugi al turó a menjar l’àpat sagrat. La gent no començarà fins que ell arribi, perquè és ell qui ha de beneir la víctima; després, els convidats ja en podran menjar. Aneu-hi ara, que el trobareu tot seguit!
14. Van pujar fins a la vila i, quan hi entraven, els va sortir al pas Samuel, que anava cap al turó sagrat.
15. El Senyor, el dia abans que Saül arribés, havia fet aquesta revelació a Samuel:
16. – Demà, en aquesta mateixa hora, t’enviaré un home del territori de Benjamí. Ungeix-lo com a sobirà del meu poble d’Israel, perquè l’alliberi de les mans dels filisteus. Tinc posats els ulls sobre el meu poble; m’ha arribat el seu clam.
17. Quan Samuel, doncs, veié Saül, el Senyor li va fer entendre que aquell era l’home de qui li havia dit: «Aquest governarà el meu poble.»
18. Saül s’acostà a Samuel, que era sota el portal de la vila, i li demanà:– ¿Em podries dir on és la casa del vident?
19. Samuel li va respondre:– Sóc jo, el vident. Puja davant meu a dalt del turó sagrat. Avui menjareu amb mi i, demà al matí, després de dir-te tot el que et pot interessar, te’n podràs anar.
20. De les someres que abans-d’ahir es van perdre, no te’n preocupis més, que ja les han trobades. ¿A qui estan destinades les millors riqueses d’Israel, sinó a tu i a tota la casa del teu pare?