8. El mosso va insistir:– A mi em queda una peça d’un quart de sicle de plata. La puc donar a l’home de Déu, i que ell ens digui on hem d’anar.
10. Saül digué al mosso:– Ben pensat. Anem-hi!I van anar cap al poble on vivia l’home de Déu.
9. Antigament, a Israel, quan algú anava a consultar Déu, deia: «Anem al vident.» Als qui avui anomenem «profetes», abans els deien «vidents».
11. Mentre pujaven, doncs, per la costa cap al poble, es van creuar amb unes noies que baixaven a buscar aigua, i els van preguntar:– ¿Que hi és, el vident?
12. Elles els respongueren:– Sí, no el teniu gaire lluny. Afanyeu-vos! Avui justament ha vingut al poble, perquè és el dia que se celebra un sacrifici a dalt del turó sagrat.
13. Entreu al poble i aneu-lo a trobar abans no pugi al turó a menjar l’àpat sagrat. La gent no començarà fins que ell arribi, perquè és ell qui ha de beneir la víctima; després, els convidats ja en podran menjar. Aneu-hi ara, que el trobareu tot seguit!
14. Van pujar fins a la vila i, quan hi entraven, els va sortir al pas Samuel, que anava cap al turó sagrat.
15. El Senyor, el dia abans que Saül arribés, havia fet aquesta revelació a Samuel:
16. – Demà, en aquesta mateixa hora, t’enviaré un home del territori de Benjamí. Ungeix-lo com a sobirà del meu poble d’Israel, perquè l’alliberi de les mans dels filisteus. Tinc posats els ulls sobre el meu poble; m’ha arribat el seu clam.
17. Quan Samuel, doncs, veié Saül, el Senyor li va fer entendre que aquell era l’home de qui li havia dit: «Aquest governarà el meu poble.»
18. Saül s’acostà a Samuel, que era sota el portal de la vila, i li demanà:– ¿Em podries dir on és la casa del vident?
19. Samuel li va respondre:– Sóc jo, el vident. Puja davant meu a dalt del turó sagrat. Avui menjareu amb mi i, demà al matí, després de dir-te tot el que et pot interessar, te’n podràs anar.
20. De les someres que abans-d’ahir es van perdre, no te’n preocupis més, que ja les han trobades. ¿A qui estan destinades les millors riqueses d’Israel, sinó a tu i a tota la casa del teu pare?
21. Saül replicà:– ¿No sóc jo benjaminita, d’una de les tribus més petites d’Israel? ¿I no és la meva família la darrera de totes les famílies de la tribu de Benjamí? Per què em dius tot això?
22. Samuel va prendre Saül i el mosso. Un cop arribats, els va fer entrar a la sala i els col·locà a la presidència dels convidats. Eren una trentena.
23. Després va dir al cuiner:– Serveix la porció que et vaig donar amb l’ordre que la reservessis.
24. El cuiner va portar la pota amb l’espatlla i ho va servir a Saül. Samuel digué a Saül:– Aquí tens el tall guardat per a tu. Serveix-te’n i menja. Te l’he fet reservar perquè poguessis dir: “Sóc jo qui convida el poble.”Aquell dia, doncs, Saül va menjar amb Samuel.
25. Després van baixar del turó sagrat a la vila, i Samuel va conversar amb Saül al terrat de la casa.