22. Llavors tots els dolents i mesquins d’entre els qui l’havien acompanyat digueren:– Com que aquests no han vingut amb nosaltres, no els hem de donar res del botí que hem recuperat. Només la dona i els fills: que els prenguin i se’n vagin.
23. Però David digué:– Germans, no podeu disposar així del que el Senyor ens ha concedit. Ell ens ha protegit i ha fet caure a les nostres mans la banda d’amalequites que ens havia atacat.
24. Qui us pot donar la raó? Tanta part ha de tenir en el botí qui va al combat com qui guarda el bagatge.
25. A partir d’aquell dia, David va instituir aquesta llei i aquest costum que vigeix encara avui.