12. Llavors David va agafar la llança i el càntir d’aigua que Saül tenia vora el capçal, i se’n van anar. Ningú no ho va veure ni se’n va adonar. No va despertar-se ningú, tothom dormia: el Senyor havia fet caure damunt d’ells un son profund.
13. David va passar a l’altre costat d’on era Saül i s’aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància.
14. Llavors va cridar cap a la tropa i cap a Abner, fill de Ner:– Abner! No vols respondre?Abner va contestar:– Qui ets tu, que crides el rei?
15. David li digué:– ¿Que no ets un home, tu, el més valent de tot Israel? ¿Doncs com és que no vetlles pel rei, el teu senyor? Algú ha vingut a assassinar-lo!
16. No, no està bé això que has fet. Tan cert com viu el Senyor, us haurien de penjar a tots perquè no heu sabut guardar el vostre amo, l’ungit del Senyor! Mira on és la llança del rei i el càntir d’aigua del seu capçal.
17. Saül va reconèixer la veu de David i exclamà:– David, fill meu, ¿no és la teva, aquesta veu que sento?David li respongué:– Sí, és la meva, rei i senyor meu.
18. I va afegir:– Per què el meu senyor persegueix el seu servent? Què he fet jo, quin mal han fet les meves mans?