27. Que el meu senyor accepti aquest present que la teva serventa ha portat per als homes que l’acompanyen.
28. Tingues la bondat de perdonar la falta de la teva serventa.»És ben cert que el Senyor perpetuarà la teva dinastia, senyor meu, ja que tu fas les guerres del Senyor, i de tota la teva vida ningú no et pot retreure res.
29. Encara que algú s’alci a perseguir-te i vulgui la teva mort, la vida del meu senyor es troba ben guardada en el tresor del Senyor, el teu Déu, on ell guarda els qui viuen; en canvi, la vida dels teus enemics, ell ja la té a la fona per llançar-la ben lluny.
30. El Senyor complirà amb el meu senyor tot el que de bo li ha promès i el farà sobirà d’Israel:
31. que aquell dia el meu senyor no hagi de sentir remordiments per haver vessat sang sense motiu i per haver-se fet justícia ell mateix. Quan el Senyor t’haurà afavorit, recorda’t d’aquesta teva serventa!
32. David respongué a Abigail:– Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que avui t’ha enviat a trobar-me!
33. Beneït el teu seny, i beneïda tu mateixa, que m’has guardat de vessar sang i de fer-me justícia jo mateix!