5. David, amb els seus homes, anà a Queilà, atacà els filisteus, els va prendre el bestiar i els infligí una gran derrota. Així va salvar els habitants de Queilà.
6. També Abiatar, fill d’Ahimèlec, que s’havia refugiat prop de David, havia anat a Queilà portant l’efod.
7. Quan arribà a Saül la notícia que David havia entrat a Queilà, va exclamar:– Déu l’ha posat a les meves mans. Ell mateix s’ha tancat, ficant-se en una ciutat que té porta i forrellats.
8. Saül va mobilitzar tot el poble per baixar a Queilà i assetjar David i la seva tropa.
9. En saber que Saül preparava aquesta operació contra ell, David va dir al sacerdot Abiatar que li portés l’efod,
10. i va pregar així:– Senyor, Déu d’Israel, aquest servent teu ha sentit a dir que Saül té la intenció de venir a Queilà i destruir la ciutat per culpa meva.
11. ¿Baixarà Saül, tal com he sentit a dir? Senyor, Déu d’Israel, respon al teu servent, t’ho demano!El Senyor respongué:– Baixarà.
12. David preguntà encara:– Els principals de Queilà, ¿ens faran caure en mans de Saül, a mi i als meus homes?El Senyor va respondre:– Us hi faran caure.
13. Llavors David se’n va anar amb els seus homes, uns sis-cents. Sortiren de Queilà i erraven d’ací d’allà, a la ventura. Saül va rebre la notícia que David s’havia escapat de Queilà i va desistir d’emprendre la campanya.
14. David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles, i s’instal·là a les muntanyes del desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, però Déu no va permetre que caigués a les seves mans.