2. Saül va quedar-se’l al seu costat des d’aquell dia i no li permeté que tornés a casa del seu pare.
3. Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix.
4. Es va treure el seu propi mantell i el regalà a David, com també l’armadura, l’espasa, l’arc i el cinturó.
5. De totes les campanyes que Saül li encomanava, David en sortia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra, i era ben vist de tot l’exèrcit i dels oficials de Saül.
6. Un dia que David tornava victoriós amb les seves tropes de les campanyes contra els filisteus, de totes les poblacions d’Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d’alegria.
7. Les dones, tot dansant, repetien aquesta corranda:«Saül en mata a milers,i David, a desenes de milers.»
8. A Saül no li va caure gens bé, aquell cant, i es va indignar molt. Deia:– A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou! Només caldria que el fessin rei!
9. Des d’aquell dia, Saül mirava David de mal ull.
10. L’endemà, un esperit maligne enviat per Déu s’apoderà de Saül, que començà a desvariejar al palau mateix. David tocava la cítara, com de costum.
11. Saül tenia una llança a la mà, i li va venir el pensament de deixar David clavat contra la paret. Però David pogué esquivar el cop dues vegades.
12. Saül va agafar por de David; el Senyor era amb David i, en canvi, s’havia retirat d’ell.
13. Per això va allunyar David, nomenant-lo comandant. David anava a les campanyes al capdavant de la seva tropa