11. Saül tenia una llança a la mà, i li va venir el pensament de deixar David clavat contra la paret. Però David pogué esquivar el cop dues vegades.
12. Saül va agafar por de David; el Senyor era amb David i, en canvi, s’havia retirat d’ell.
13. Per això va allunyar David, nomenant-lo comandant. David anava a les campanyes al capdavant de la seva tropa
14. i reeixia en totes les operacions, perquè el Senyor era amb ell.
15. En veure que tot li sortia tan bé, Saül encara li tenia més por.
16. Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era el qui els comandava quan sortien en campanya.
17. Saül va dir a David:– Mira, et donaré per muller la meva filla gran, Merab. Però has de ser un guerrer valerós i lluitar en les guerres del Senyor.Saül pensava: «Que no el matin les meves mans; que ho facin els filisteus.»