10. Llavors van clamar al Senyor, dient: “Hem pecat. T’hem abandonat, Senyor, i hem adorat els Baals i les Astartes. Però ara allibera’ns de les mans dels nostres enemics i t’adorarem a tu sol.”
11. El Senyor va enviar Jerubaal, Bedan, Jeftè i a mi mateix, Samuel; us alliberà de les mans dels enemics que us envoltaven i poguéreu viure tranquils.
12. Però quan heu vist que Nahaix, rei dels ammonites, venia a atacar-vos, m’heu dit: “No, no! Que hi hagi un rei que regni sobre nosaltres”, tot i que el Senyor, el vostre Déu, és el vostre rei.
13. Ara, doncs, aquí teniu el rei que heu elegit i que havíeu demanat. Ja veieu que el Senyor us ha concedit un rei.
14. »Si reverencieu el Senyor i l’adoreu a ell, si l’obeïu i no us rebel·leu contra els seus manaments, vosaltres i el rei que us governi podreu continuar seguint el Senyor, el vostre Déu.
15. Però si desobeïu el Senyor i us rebel·leu contra els seus manaments, el Senyor us farà sentir el pes de la seva mà, com el va fer sentir als vostres pares.
16. »I ara prepareu-vos a contemplar la gran meravella que el Senyor realitzarà davant els vostres ulls.
17. ¿No és ara el temps de la sega del blat? Doncs jo invocaré el Senyor, i ell farà tronar i ploure. Així comprendreu que heu ofès greument el Senyor demanant-li un rei.
18. Samuel va invocar el Senyor, i aquell mateix dia el Senyor va fer tronar i ploure. Tot el poble va sentir un gran temor del Senyor i de Samuel,
19. i tothom deia a Samuel:– Prega al Senyor, el teu Déu, pels teus servents: que no hàgim de morir ara que hem afegit a les nostres culpes el pecat de demanar un rei.