8. Elcanà, el seu marit, li digué:– Anna, per què plores i no menges? Per què estàs tan trista? No valc per a tu més que deu fills?
9. En acabar l’àpat a Siló, Anna es va dirigir al santuari del Senyor. El sacerdot Elí s’estava assegut en un tamboret a l’entrada del santuari.
10. Ella, plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor
11. i li va fer una prometença:– Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dónes un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
12. Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca.
13. Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda,
14. i li digué:– ¿En tens per a molt, d’estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portes!