4. Va arribar el dia que Elcanà oferia la seva víctima. Elcanà tenia el costum de donar a la seva muller Peninnà i als seus fills i filles les porcions corresponents;
5. però a Anna li reservava la part millor, perquè l’estimava molt, encara que el Senyor l’havia deixada estèril.
6. La seva rival no parava d’humiliar-la retraient-li que el Senyor l’hagués deixada sense fills.
7. Cada any passava el mateix, quan Anna pujava al santuari del Senyor.També aquella vegada Peninnà mortificava Anna. Llavors Anna va esclatar en plors, i no volia menjar.
8. Elcanà, el seu marit, li digué:– Anna, per què plores i no menges? Per què estàs tan trista? No valc per a tu més que deu fills?