19. L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella.
20. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.»
21. Elcanà, el seu marit, tornà a pujar a Siló amb tota la família per oferir el sacrifici de cada any i complir així la seva prometença.
22. Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit:– Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.
23. Elcanà, el seu marit, li digué:– Fes com et sembli millor: queda’t aquí fins que l’hagis deslletat. Que el Senyor acabi de complir la seva paraula!Anna es va quedar, doncs, i va criar el seu fill fins que l’hagué desmamat.