11. i li va fer una prometença:– Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dónes un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
12. Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca.
13. Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda,
14. i li digué:– ¿En tens per a molt, d’estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portes!
15. Anna va respondre:– No, senyor meu. Sóc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor.