35. Al capdamunt de la peanya hi havia, tot al voltant, un cèrcol de mitja colzada d’alt; i a la part superior, els agafadors, que formaven una sola peça amb els plafons de la peanya.
36. Les cares dels agafadors i dels plafons eren decorades amb querubins, lleons i palmes, tants com n’hi cabien, i amb garlandes tot al voltant.
37. Així va fer les deu peanyes. Totes eren foses de la mateixa manera i tenien les mateixes mides i la mateixa forma.
38. Va fer també deu piques de bronze. Cada pica tenia una cabuda de vuit-cents quaranta litres i un diàmetre de quatre colzades: hi havia una pica per a cada una de les peanyes.
39. Va col·locar cinc peanyes a la banda dreta de l’edifici del temple i cinc a l’esquerra, i el «Mar» de bronze a la dreta, cap al sud-est.
40. Hiram, a més de les piques, va fer pales i calderetes d’aspersió i va enllestir tota l’obra que el rei Salomó li havia encarregat per al temple del Senyor:
41. les dues columnes; les dues boles dels capitells que coronaven les columnes, amb les xarxes per a cobrir les boles dels capitells que coronaven les columnes;
42. les quatre-centes magranes, col·locades en dos rengles per a cada xarxa, per a cobrir també les boles dels capitells;
43. les deu peanyes, amb les deu piques damunt les peanyes;
44. el «Mar» de bronze amb els dotze vedells que el sostenien;
45. les olles, les pales i les calderetes d’aspersió. Tots aquests utensilis que Hiram havia fabricat per al rei Salomó eren de bronze polit.
46. El rei els va fer fondre a la plana del Jordà, en motlles d’argila, entre Sucot i Saretan.
47. Salomó renuncià a avaluar tots aquests utensilis per la seva enorme quantitat. El pes del bronze, ni el va calcular.
48. Salomó va fer també tots els objectes destinats al santuari del Senyor: l’altar d’or; la taula on es dipositaven els pans d’ofrena, també d’or;