25. i aleshores digué:– Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l’una i la meitat a l’altra.
26. A la mare de l’infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei:– No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu!En canvi, l’altra deia:– Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin!
27. Llavors el rei va sentenciar:– Doneu la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella és la seva mare.
28. Tot Israel va saber la sentència del rei i va sentir per ell un gran respecte, perquè veien que posseïa una saviesa divina per a administrar justícia.