33. i els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d’Israel, el van deixar estar.
34. Però algú va disparar l’arc i, per casualitat, va ferir el rei d’Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra:– Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
35. Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, hagueren de deixar el rei dintre el carro enfront dels arameus, i al vespre va morir. La sang de la ferida s’havia escampat fins al fons del carro.
36. A la posta de sol va córrer un clam per tot l’exèrcit:– Cadascú al seu poble! Cadascú al seu territori!
37. El rei, ja mort, va arribar a Samaria, i allí el van enterrar.
38. Van rentar el carro amb l’aigua de la bassa de Samaria. Els gossos llepaven la sang i les prostitutes es van banyar amb aquella aigua, tal com havia anunciat la paraula del Senyor.
39. La resta de la història d’Acab, tot el que va fer, el palau d’ivori que va construir i totes les ciutats que va fortificar, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel.
40. Acab va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Ahazià.
41. Josafat, fill d’Asà, començà a ser rei de Judà l’any quart del regnat d’Acab, rei d’Israel.
42. Josafat tenia trenta-cinc anys quan començà a regnar, i va ser rei vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era filla de Xilhí.
43. Va comportar-se en tot com el seu pare Asà, sense desviar-se’n gens i fent tot allò que plau al Senyor.
44. Amb tot, els recintes sagrats no van ser suprimits. El poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes.
45. Josafat va viure en pau amb el rei d’Israel.
46. La resta de la història de Josafat, les seves gestes i les seves guerres, tot consta en la Crònica dels reis de Judà.