27. i digues-los: “Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós.”
28. Però Micàiehu replicà:– Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca.I afegí encara:– Escolteu-ho, tots els pobles!
29. El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad.
30. El rei d’Israel va dir a Josafat:– Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa’t els vestits reials.El rei d’Israel, que anava d’incògnit, va entrar en combat.
31. El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus trenta-dos carros de guerra:– No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.
32. Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d’Israel i es desviaren cap a ell per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar,
33. i els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d’Israel, el van deixar estar.
34. Però algú va disparar l’arc i, per casualitat, va ferir el rei d’Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra:– Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
35. Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, hagueren de deixar el rei dintre el carro enfront dels arameus, i al vespre va morir. La sang de la ferida s’havia escampat fins al fons del carro.
36. A la posta de sol va córrer un clam per tot l’exèrcit:– Cadascú al seu poble! Cadascú al seu territori!
37. El rei, ja mort, va arribar a Samaria, i allí el van enterrar.
38. Van rentar el carro amb l’aigua de la bassa de Samaria. Els gossos llepaven la sang i les prostitutes es van banyar amb aquella aigua, tal com havia anunciat la paraula del Senyor.
39. La resta de la història d’Acab, tot el que va fer, el palau d’ivori que va construir i totes les ciutats que va fortificar, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel.
40. Acab va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Ahazià.
41. Josafat, fill d’Asà, començà a ser rei de Judà l’any quart del regnat d’Acab, rei d’Israel.
42. Josafat tenia trenta-cinc anys quan començà a regnar, i va ser rei vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era filla de Xilhí.
43. Va comportar-se en tot com el seu pare Asà, sense desviar-se’n gens i fent tot allò que plau al Senyor.
44. Amb tot, els recintes sagrats no van ser suprimits. El poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes.