21. En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: “Jo el seduiré.” El Senyor li ha preguntat: “De quina manera?”
22. Ell ha respost: “Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes.” El Senyor li ha dit: “El seduiràs. Te’n sortiràs. Vés i fes-ho així.”
23. Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
24. Llavors Sidquià, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li:– Com és que l’esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
25. Micàiehu li respongué:– Ja t’ho trobaràs el dia que hauràs d’anar a amagar-te a la cambra més secreta.
26. El rei d’Israel va ordenar a un dels seus homes:– Agafa Micàiehu, porta’l a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei,
27. i digues-los: “Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós.”
28. Però Micàiehu replicà:– Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca.I afegí encara:– Escolteu-ho, tots els pobles!
29. El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad.
30. El rei d’Israel va dir a Josafat:– Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa’t els vestits reials.El rei d’Israel, que anava d’incògnit, va entrar en combat.
31. El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus trenta-dos carros de guerra:– No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.