15. Va arribar on era el rei, i aquest li preguntà:– Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho hem de deixar córrer?Ell va respondre:– Puja-hi, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
16. El rei va dir:– Quantes vegades t’hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor?
17. Llavors Micàiehu va anunciar:– Veig tot Israelescampat per les muntanyes,com ovelles sense pastor.El Senyor ha dit: “No tenen amo.”Que cadascú torni en pau a casa seva!
18. El rei d’Israel va dir a Josafat:– No t’ho deia? Mai no m’anuncia res de bo; només desgràcies.
19. Micàiehu va afegir:– Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i esquerra.
20. El Senyor ha preguntat: “Qui seduirà Acab perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?” L’un proposava una cosa; l’altre, una altra.
21. En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: “Jo el seduiré.” El Senyor li ha preguntat: “De quina manera?”
22. Ell ha respost: “Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes.” El Senyor li ha dit: “El seduiràs. Te’n sortiràs. Vés i fes-ho així.”
23. Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
24. Llavors Sidquià, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li:– Com és que l’esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
25. Micàiehu li respongué:– Ja t’ho trobaràs el dia que hauràs d’anar a amagar-te a la cambra més secreta.
26. El rei d’Israel va ordenar a un dels seus homes:– Agafa Micàiehu, porta’l a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei,