9. Llavors el rei va respondre als missatgers de Benadad:– Digueu al rei, el meu senyor: “Faré tot allò que has exigit la primera vegada al teu servent, però això últim no puc consentir-ho.”Els missatgers anaren a portar la resposta a Benadad.
10. Benadad li va fer dir:– Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat!
11. El rei d’Israel respongué:– Digueu-li: “Qui tot just s’ha cenyit l’espasa, que no es gloriï com si ja se la tragués.”
12. Quan Benadad, que era al campament bevent amb els reis, va sentir aquesta resposta, ordenà als seus homes:– A les armes!I van formar en ordre de batalla per atacar la ciutat.
13. Llavors un profeta es va presentar a Acab, rei d’Israel, i li digué:– Això et fa saber el Senyor: “¿Has vist tota aquesta gran multitud? Avui la faré caure a les teves mans, i sabràs que jo sóc el Senyor.”
14. Acab va preguntar:– De qui es valdrà per a fer-ho?Li respongué:– El Senyor et diu que es valdrà dels servidors dels caps de districte.Acab va demanar:– Qui ha d’entrar primer en combat?Li respongué:– Tu.
15. Acab va passar revista als servidors dels caps de districte: eren dos-cents trenta-dos. Després va revistar tot l’exèrcit d’Israel: eren set mil.
16. I van fer una sortida al migdia, mentre Benadad bevia i s’embriagava al campament amb els trenta-dos reis vassalls seus.
17. Primer van sortir els servidors dels caps de districte. Benadad va enviar gent per informar-se, i li van dir:– Han sortit uns homes de Samaria.
18. Ell va dir:– Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.
19. Van sortir, doncs, de la ciutat els servidors dels caps de districte, i darrere d’ells el gros de l’exèrcit.
20. Cada un dels servidors va matar l’enemic que trobava al davant. Els arameus van fugir, i els d’Israel els perseguien. Benadad, rei dels arameus, s’escapà a cavall, amb els homes dels carros de guerra.
21. Va sortir el rei d’Israel, va atacar la cavalleria i els carros i derrotà els arameus. Va ser una gran desfeta.
22. Aquell profeta es presentà encara al rei d’Israel i li digué:– Vinga, prepara’t de valent, reflexiona i mira què cal fer, perquè l’any vinent el rei dels arameus emprendrà una altra campanya contra tu.
23. Els consellers del rei dels arameus li van dir:– El Déu dels israelites és un déu de muntanyes, i per això ells van ser més forts que nosaltres. Però ataquem-los a la plana; de segur que serem més forts que no pas ells.
24. Ara fes això: deposa tots els reis i substitueix-los per governadors.
25. Mobilitza un exèrcit tan nombrós com aquell que vas perdre, carro per carro i cavall per cavall, i ataquem a la plana. De segur que nosaltres serem més forts que no pas els israelites.Benadad va fer cas d’aquest consell i va actuar tal com li deien.