28. Llavors aquell home de Déu anà a trobar el rei d’Israel i li digué:– Això et fa saber el Senyor: “Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo sóc el Senyor.”
29. Durant set dies estigueren acampats els uns enfront dels altres, fins que el dia setè van entaular combat. Els israelites van causar en un sol dia cent mil baixes a la infanteria aramea.
30. Els supervivents van fugir a la ciutat d’Afec, però la muralla es va desplomar damunt els vint-i-set mil supervivents. Benadad, que també havia fugit i s’havia refugiat a la ciutat, s’amagava a la cambra més secreta.
31. Els seus consellers li van dir:– Hem sentit a dir que els reis d’Israel són misericordiosos. Ens vestirem amb roba de sac, ens lligarem cordes al coll i anirem a trobar el rei d’Israel. Qui sap si et perdonarà la vida!
32. Així, doncs, es van vestir amb roba de sac, es van lligar cordes al coll, es van presentar al rei d’Israel i li digueren:– El teu servent Benadad et diu: “T’ho suplico: perdona’m la vida!”Acab va respondre:– Viu encara? És el meu germà!
33. Aquells homes ho van considerar un bon senyal i el van agafar pel mot:– Benadad és el teu germà!Acab els digué:– Aneu-lo a buscar.Benadad es va presentar i Acab el va fer muntar en el seu propi carruatge.
34. Llavors Benadad li va dir:– Les ciutats que el meu pare va prendre al teu, te les torno. A més podràs tenir establiments comercials a Damasc, com el meu pare en tenia a Samaria.Acab va respondre:– Doncs jo, amb aquestes condicions, et deixo en llibertat.Acab va fer una aliança amb Benadad i el deixà anar.
35. Un home, membre d’un grup de profetes, va dir a un dels seus companys per ordre del Senyor:– Fereix-me!L’altre es va negar a ferir-lo.
36. El primer li digué:– Ja que no has obeït l’ordre del Senyor, així que te’n vagis d’aquí et matarà un lleó.Ell se’n va anar; li sortí al pas un lleó i el va matar.
37. Després aquell profeta va trobar un altre home i li digué:– Fereix-me!L’home el va ferir i li va fer mal.
38. Llavors el profeta es va apostar vora el camí, esperant el rei. S’havia dissimulat amb cendra la marca de profeta que portava al front perquè el rei no el reconegués.
39. Quan aquest passava, ell el va cridar i li digué:– Mentre aquest servent teu es dirigia al combat, un que en venia em va confiar un presoner, dient-me: “Vigila aquest home. Si se t’escapa, respondràs de la seva vida amb la teva, o bé pagaràs tres mil peces de plata.”
40. Però mentre aquest servent teu anava ocupat d’ací d’allà, el presoner es va fer fonedís.El rei d’Israel li va dir:– Tu mateix t’has donat la sentència.
41. Immediatament, el profeta es va treure la cendra del front, i el rei d’Israel es va adonar que era un dels profetes.