13. Llavors un profeta es va presentar a Acab, rei d’Israel, i li digué:– Això et fa saber el Senyor: “¿Has vist tota aquesta gran multitud? Avui la faré caure a les teves mans, i sabràs que jo sóc el Senyor.”
14. Acab va preguntar:– De qui es valdrà per a fer-ho?Li respongué:– El Senyor et diu que es valdrà dels servidors dels caps de districte.Acab va demanar:– Qui ha d’entrar primer en combat?Li respongué:– Tu.
15. Acab va passar revista als servidors dels caps de districte: eren dos-cents trenta-dos. Després va revistar tot l’exèrcit d’Israel: eren set mil.
16. I van fer una sortida al migdia, mentre Benadad bevia i s’embriagava al campament amb els trenta-dos reis vassalls seus.
17. Primer van sortir els servidors dels caps de districte. Benadad va enviar gent per informar-se, i li van dir:– Han sortit uns homes de Samaria.
18. Ell va dir:– Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.
19. Van sortir, doncs, de la ciutat els servidors dels caps de districte, i darrere d’ells el gros de l’exèrcit.
20. Cada un dels servidors va matar l’enemic que trobava al davant. Els arameus van fugir, i els d’Israel els perseguien. Benadad, rei dels arameus, s’escapà a cavall, amb els homes dels carros de guerra.
21. Va sortir el rei d’Israel, va atacar la cavalleria i els carros i derrotà els arameus. Va ser una gran desfeta.
22. Aquell profeta es presentà encara al rei d’Israel i li digué:– Vinga, prepara’t de valent, reflexiona i mira què cal fer, perquè l’any vinent el rei dels arameus emprendrà una altra campanya contra tu.
23. Els consellers del rei dels arameus li van dir:– El Déu dels israelites és un déu de muntanyes, i per això ells van ser més forts que nosaltres. Però ataquem-los a la plana; de segur que serem més forts que no pas ells.