10. Benadad li va fer dir:– Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat!
11. El rei d’Israel respongué:– Digueu-li: “Qui tot just s’ha cenyit l’espasa, que no es gloriï com si ja se la tragués.”
12. Quan Benadad, que era al campament bevent amb els reis, va sentir aquesta resposta, ordenà als seus homes:– A les armes!I van formar en ordre de batalla per atacar la ciutat.
13. Llavors un profeta es va presentar a Acab, rei d’Israel, i li digué:– Això et fa saber el Senyor: “¿Has vist tota aquesta gran multitud? Avui la faré caure a les teves mans, i sabràs que jo sóc el Senyor.”
14. Acab va preguntar:– De qui es valdrà per a fer-ho?Li respongué:– El Senyor et diu que es valdrà dels servidors dels caps de districte.Acab va demanar:– Qui ha d’entrar primer en combat?Li respongué:– Tu.
15. Acab va passar revista als servidors dels caps de districte: eren dos-cents trenta-dos. Després va revistar tot l’exèrcit d’Israel: eren set mil.
16. I van fer una sortida al migdia, mentre Benadad bevia i s’embriagava al campament amb els trenta-dos reis vassalls seus.
17. Primer van sortir els servidors dels caps de districte. Benadad va enviar gent per informar-se, i li van dir:– Han sortit uns homes de Samaria.
18. Ell va dir:– Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.
19. Van sortir, doncs, de la ciutat els servidors dels caps de districte, i darrere d’ells el gros de l’exèrcit.