7. Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom.
8. Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria.
9. Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t’ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang.
10. David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David.
11. Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.
12. Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada.
13. Un dia, Adonies, fill d’Haguit, anà a trobar Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar:– Véns en so de pau?Ell respongué:– Sí, en so de pau.
14. I va afegir:– T’he de dir una cosa.Ella digué:– Parla.
15. Ell va continuar:– Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell.
16. Ara et demano una sola cosa; no me la neguis.Ella digué:– Explica’t.
17. Ell va continuar:– Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita. Ell no t’ho negarà.