6. Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts.
7. Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom.
8. Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria.
9. Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t’ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang.
10. David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David.
11. Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.
12. Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada.
13. Un dia, Adonies, fill d’Haguit, anà a trobar Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar:– Véns en so de pau?Ell respongué:– Sí, en so de pau.
14. I va afegir:– T’he de dir una cosa.Ella digué:– Parla.
15. Ell va continuar:– Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell.
16. Ara et demano una sola cosa; no me la neguis.Ella digué:– Explica’t.
17. Ell va continuar:– Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita. Ell no t’ho negarà.
18. Betsabé li va respondre:– Està bé. Parlaré al rei a favor teu.
19. Betsabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d’Adonies. El rei s’alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d’ella. Després es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la féu seure a la seva dreta.
20. Llavors ella li digué:– Voldria demanar-te un petit favor; no me’l neguis.El rei li va respondre:– Demana, mare, que no t’ho negaré.
21. Ella continuà:– Que Abisag, la xunemita, sigui donada per muller al teu germà Adonies.
22. El rei Salomó va replicar a la seva mare:– Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeix també per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià!
23. Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient:– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això!
24. Per la vida del Senyor, que m’ha consolidat i establert en el tron del meu pare David i ha escollit la meva dinastia, tal com havia promès, juro que Adonies serà mort avui mateix!
25. El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.
26. Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir:– Vés a Anatot, a la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l’arca de l’aliança del Senyor Déu davant el meu pare David i perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare.