39. Però, al cap de tres anys, dos esclaus seus van fugir i es refugiaren a casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan van fer-li saber que els seus esclaus eren a Gat,
40. va ensellar l’ase i se n’anà a buscar els seus dos esclaus. Ximí no va fer més que anar i tornar de Gat i recobrar els seus dos esclaus.
41. Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat.
42. El rei el va fer comparèixer i li digué:– ¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que sortissis de la ciutat per anar on fos, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: “La teva sentència és generosa; ho tinc ben entès.”
43. Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t’havia donat?
44. El rei va dir encara a Ximí:– Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present. Ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap.