19. Betsabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d’Adonies. El rei s’alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d’ella. Després es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la féu seure a la seva dreta.
20. Llavors ella li digué:– Voldria demanar-te un petit favor; no me’l neguis.El rei li va respondre:– Demana, mare, que no t’ho negaré.
21. Ella continuà:– Que Abisag, la xunemita, sigui donada per muller al teu germà Adonies.
22. El rei Salomó va replicar a la seva mare:– Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeix també per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià!
23. Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient:– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això!
24. Per la vida del Senyor, que m’ha consolidat i establert en el tron del meu pare David i ha escollit la meva dinastia, tal com havia promès, juro que Adonies serà mort avui mateix!
25. El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.
26. Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir:– Vés a Anatot, a la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l’arca de l’aliança del Senyor Déu davant el meu pare David i perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare.
27. Salomó va impedir a Abiatar d’exercir el seu càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat contra el llinatge d’Elí, a Siló.
28. Quan Joab, que havia estat partidari d’Adonies, però no d’Absalom, va saber aquestes notícies, corregué a refugiar-se al tabernacle del Senyor i va agafar-se als angles de l’altar.
29. Llavors van comunicar-ho al rei Salomó:– Joab s’ha refugiat al tabernacle del Senyor, vora l’altar.Salomó va fer dir a Joab:– Per què t’has refugiat vora l’altar?Joab respongué:– Tinc por de tu, i per això em refugio prop del Senyor.Salomó va enviar-hi Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li:– Vés i mata’l.