5. L’altar es va esberlar i la cendra que hi havia es va escampar: era el senyal que l’home de Déu havia donat per ordre del Senyor.
6. Llavors el rei va demanar a l’home de Déu:– Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere!L’home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
7. Llavors el rei va dir a l’home de Déu:– Entra amb mi a casa i menja, que et faré un present.
8. Però l’home de Déu li va respondre:– Ni que em donessis la meitat del teu palau no entraria a casa teva ni menjaria ni beuria res en aquest indret,
9. perquè així m’ho ha ordenat la paraula del Senyor: “No mengis pa ni beguis aigua, i no tornis pel mateix camí d’anada.”
10. Se’n va tornar, doncs, per un camí diferent; no va seguir la ruta per on havia vingut.
11. A Betel hi vivia un profeta vell. Un dels seus fills anà a explicar-li tot el que l’home de Déu havia fet aquell dia a Betel i les paraules que havia dit al rei. Quan ell i els altres fills les hi hagueren referides,
12. el pare els preguntà:– Per quin camí se n’ha anat?Els seus fills havien vist quin camí havia pres l’home de Déu que havia vingut de Judà.
13. El pare els va dir:– Enselleu-me l’ase.Li van ensellar l’ase i ell hi va muntar.