4. En sentir el rei Jeroboam les paraules que l’home de Déu proferia contra l’altar de Betel, el va assenyalar amb la mà que tenia posada damunt l’altar, tot dient:– Agafeu-lo!Però la mà que havia estès li va quedar rígida i no la podia fer tornar enrere.
5. L’altar es va esberlar i la cendra que hi havia es va escampar: era el senyal que l’home de Déu havia donat per ordre del Senyor.
6. Llavors el rei va demanar a l’home de Déu:– Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere!L’home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
7. Llavors el rei va dir a l’home de Déu:– Entra amb mi a casa i menja, que et faré un present.
8. Però l’home de Déu li va respondre:– Ni que em donessis la meitat del teu palau no entraria a casa teva ni menjaria ni beuria res en aquest indret,
9. perquè així m’ho ha ordenat la paraula del Senyor: “No mengis pa ni beguis aigua, i no tornis pel mateix camí d’anada.”