4. En sentir el rei Jeroboam les paraules que l’home de Déu proferia contra l’altar de Betel, el va assenyalar amb la mà que tenia posada damunt l’altar, tot dient:– Agafeu-lo!Però la mà que havia estès li va quedar rígida i no la podia fer tornar enrere.
5. L’altar es va esberlar i la cendra que hi havia es va escampar: era el senyal que l’home de Déu havia donat per ordre del Senyor.
6. Llavors el rei va demanar a l’home de Déu:– Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere!L’home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
7. Llavors el rei va dir a l’home de Déu:– Entra amb mi a casa i menja, que et faré un present.
8. Però l’home de Déu li va respondre:– Ni que em donessis la meitat del teu palau no entraria a casa teva ni menjaria ni beuria res en aquest indret,
9. perquè així m’ho ha ordenat la paraula del Senyor: “No mengis pa ni beguis aigua, i no tornis pel mateix camí d’anada.”
10. Se’n va tornar, doncs, per un camí diferent; no va seguir la ruta per on havia vingut.
11. A Betel hi vivia un profeta vell. Un dels seus fills anà a explicar-li tot el que l’home de Déu havia fet aquell dia a Betel i les paraules que havia dit al rei. Quan ell i els altres fills les hi hagueren referides,
12. el pare els preguntà:– Per quin camí se n’ha anat?Els seus fills havien vist quin camí havia pres l’home de Déu que havia vingut de Judà.
13. El pare els va dir:– Enselleu-me l’ase.Li van ensellar l’ase i ell hi va muntar.
14. Va sortir darrere l’home de Déu i l’aconseguí quan estava assegut sota una alzina. Li va dir:– ¿Ets tu l’home de Déu que ha vingut de Judà?Ell respongué:– Sí, sóc jo.
15. L’altre el va pregar:– Vine amb mi a casa, que menjaràs alguna cosa.
16. L’home de Déu va respondre:– No puc tornar enrere amb tu ni et puc acompanyar. No menjaré ni beuré res amb tu en aquest indret,