11. Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins.”
12. El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat.
13. El rei respongué al poble amb duresa. No va fer cas del consell dels ancians,
14. sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:– Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins.
15. El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit així perquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló.
16. Tots els d’Israel van veure que el rei no els escoltava, i li van respondre:– Quina part tenim amb David?Quina heretat, amb el fill de Jessè?Israel, cadascú a casa seva!I tu, David, ocupa’t dels teus!Llavors els d’Israel se’n tornaren a casa.
17. Però Roboam continuà regnant sobre la gent d’Israel que habitava a les poblacions de Judà.
18. El rei Roboam va enviar Adoram, el qui dirigia la prestació forçosa per a treballs públics, però els d’Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboam pujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem.
19. I els d’Israel s’han mantingut independents de la casa de David fins al dia d’avui.
20. Quan tots els d’Israel van saber que Jeroboam havia tornat, van convocar l’assemblea i el proclamaren rei d’Israel. Fora de la tribu de Judà, ningú no es va mantenir fidel al casal de David.
21. Roboam arribà a Jerusalem i va mobilitzar tota la gent de Judà i la tribu de Benjamí, en total cent vuitanta mil homes escollits, per combatre contra Israel i recuperar així el reialme per a ell, el fill de Salomó.
22. Però Déu va comunicar la seva paraula a Xemaià, home de Déu. Li va dir:
23. – Parla a Roboam, fill de Salomó, rei de Judà, a tota la gent de Judà i de Benjamí i a la resta del poble, i digues-los:
24. “Això mana el Senyor: No aneu a combatre contra els vostres germans, la gent d’Israel; torneu-vos-en a casa, perquè això ha estat cosa meva.”Ells van obeir la paraula del Senyor i se’n van tornar, tal com el Senyor els havia manat.
25. Jeroboam va fortificar Siquem, situada a les muntanyes d’Efraïm, i s’hi va establir. Després va fortificar Penuel.
26. Jeroboam es va dir:– Tal com van les coses, el reialme podria retornar al casal de David.
27. Si aquest poble continua pujant a Jerusalem, al temple del Senyor, per oferir-hi sacrificis, el seu cor tornarà al seu senyor, Roboam, rei de Judà; a mi, em mataran, i retornaran a ell, el rei de Judà.
28. Després de pensar-s’ho bé, el rei va fabricar dos vedells d’or i va dir al seu poble:– Israel, ja n’hi ha prou de pujar a Jerusalem! Aquest és el teu Déu, el qui et va treure de la terra d’Egipte.
29. Jeroboam va instal·lar un dels vedells a Betel i l’altre a Dan.
30. Aquí va començar el pecat d’Israel. I el poble anà en processó fins a Dan, al davant d’un dels vedells.