9. El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s’havia decantat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut dues vegades
10. i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat.
11. Per això el Senyor li digué:– Ja que t’has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t’havia donat, t’arrencaré el reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits.
12. Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l’arrencaré de les mans del teu fill.
13. I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.
14. El Senyor va fer que s’alcés un adversari contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
15. En temps del rei David, Edom havia estat derrotat i Joab, el general en cap de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts. Havia matat tots els homes d’Edom
16. després de quedar-s’hi sis mesos amb tot l’exèrcit d’Israel, amb la intenció d’exterminar tots els edomites mascles.
17. Però Adad havia fugit a Egipte amb altres edomites, súbdits del seu pare. Aleshores Adad era molt jove.
18. Van marxar de Madian i arribaren a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran, entraren a Egipte i es presentaren al faraó, el rei d’aquell país. Aquest va donar a Adad una casa i li prometé que el mantindria. També li oferí terres.