4. I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David.
5. Salomó va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites.
6. Salomó, amb les seves males accions, ofenia el Senyor i ja no el seguia fidelment com havia fet el seu pare David.
7. A la muntanya d’enfront de Jerusalem va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, l’abominable déu dels ammonites.
8. Va fer el mateix en honor dels déus de totes les seves dones estrangeres, que els cremaven ofrenes i víctimes.
9. El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s’havia decantat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut dues vegades
10. i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat.
11. Per això el Senyor li digué:– Ja que t’has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t’havia donat, t’arrencaré el reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits.
12. Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l’arrencaré de les mans del teu fill.
13. I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.
14. El Senyor va fer que s’alcés un adversari contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
15. En temps del rei David, Edom havia estat derrotat i Joab, el general en cap de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts. Havia matat tots els homes d’Edom
16. després de quedar-s’hi sis mesos amb tot l’exèrcit d’Israel, amb la intenció d’exterminar tots els edomites mascles.
17. Però Adad havia fugit a Egipte amb altres edomites, súbdits del seu pare. Aleshores Adad era molt jove.
18. Van marxar de Madian i arribaren a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran, entraren a Egipte i es presentaren al faraó, el rei d’aquell país. Aquest va donar a Adad una casa i li prometé que el mantindria. També li oferí terres.
19. El faraó va concedir el seu favor a Adad donant-li per muller la seva cunyada, la germana de la tahpenés, és a dir, de la reina.