1. A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites.
2. Aquelles dones eren dels pobles dels quals el Senyor havia dit als israelites: «No aneu a viure amb ells, i que ells no visquin amb vosaltres, perquè decantarien el vostre cor cap als seus déus.» Però Salomó, pels seus amors, s’havia vinculat a aquells pobles.
3. Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines.
4. I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David.
5. Salomó va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites.