40. Després tot el poble va tornar a pujar amb ell. La gent tocava les flautes i cridava d’alegria, tant, que semblava que la terra anés a esclatar.
41. Adonies i tots els seus convidats estaven acabant el banquet quan van sentir l’aldarull. Joab, en sentir els tocs de corn, va dir:– Què passa a la ciutat, que hi ha tant d’enrenou?
42. Encara parlava, que va arribar Jehonatan, fill del sacerdot Abiatar. Adonies li digué:– Vine! Tu ets un home com cal i deus portar bones noves.
43. Però Jehonatan li va respondre:– Res d’això: el nostre senyor, el rei David, ha proclamat rei Salomó!
44. El rei li ha enviat el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus. L’han fet muntar a la mula reial,
45. i el sacerdot Sadoc i el profeta Natan l’han ungit rei a Guihon, d’on han pujat entusiasmats. A la ciutat hi ha un gran enrenou, i aquesta és la cridòria que sentiu.
46. Salomó ja s’ha assegut al tron reial,
47. i els consellers reials ja han acudit a expressar els seus bons auguris al nostre senyor el rei David, dient-li: “Que el teu Déu faci el nom de Salomó més gloriós encara que el teu, i el seu regnat més grandiós encara que el teu!” El rei s’ha prosternat al seu mateix llit per pregar
48. i ha exclamat: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que avui m’ha concedit de poder veure amb els meus propis ulls el qui em succeeix en el tron!”
49. Llavors tots els convidats d’Adonies, esglaiats, es van aixecar i se n’anaren cada un pel seu costat.
50. Adonies va tenir por de Salomó i, per salvar-se, corregué a agafar-se als angles de l’altar.
51. Salomó en va ser informat:– Adonies té por del rei Salomó i s’ha agafat als angles de l’altar, exclamant: “Que el rei Salomó em juri avui que no matarà aquest servent seu!”