39. El sacerdot Sadoc va prendre l’oli sant del tabernacle i ungí rei Salomó. Tocaven els corns, i tot el poble cridava:– Visca el rei Salomó!
40. Després tot el poble va tornar a pujar amb ell. La gent tocava les flautes i cridava d’alegria, tant, que semblava que la terra anés a esclatar.
41. Adonies i tots els seus convidats estaven acabant el banquet quan van sentir l’aldarull. Joab, en sentir els tocs de corn, va dir:– Què passa a la ciutat, que hi ha tant d’enrenou?
42. Encara parlava, que va arribar Jehonatan, fill del sacerdot Abiatar. Adonies li digué:– Vine! Tu ets un home com cal i deus portar bones noves.
43. Però Jehonatan li va respondre:– Res d’això: el nostre senyor, el rei David, ha proclamat rei Salomó!
44. El rei li ha enviat el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus. L’han fet muntar a la mula reial,
45. i el sacerdot Sadoc i el profeta Natan l’han ungit rei a Guihon, d’on han pujat entusiasmats. A la ciutat hi ha un gran enrenou, i aquesta és la cridòria que sentiu.
46. Salomó ja s’ha assegut al tron reial,
47. i els consellers reials ja han acudit a expressar els seus bons auguris al nostre senyor el rei David, dient-li: “Que el teu Déu faci el nom de Salomó més gloriós encara que el teu, i el seu regnat més grandiós encara que el teu!” El rei s’ha prosternat al seu mateix llit per pregar