7. també havien destruït l’abominació, l’altar que Antíoc mateix havia fet construir sobre l’altar dels holocaustos de Jerusalem; finalment havien envoltat el temple de muralles altes com abans i havien fortificat igualment Betsur, una ciutat propietat del rei.
8. Aquestes notícies van deixar el rei tan esbalaït i trasbalsat que s’hagué de posar al llit, malalt de pena, perquè les coses no li havien sortit com ell desitjava.
9. I s’hi va estar molts dies, enfonsant-se cada vegada més en un profund abatiment. En adonar-se que es moria,
10. va convocar tots els seus amics i els digué:– La son em fuig de les parpelles i l’angoixa em deixa abatut,
11. i em dic a mi mateix: A quin grau d’aflicció he arribat i en quin tràngol m’he de veure, jo que era un home tan bo i tan estimat en l’exercici del poder!
12. Però ara recordo les maldats que he comès a Jerusalem: m’he endut del temple tots els objectes de plata i or, he manat d’exterminar sense cap motiu els habitants de Judà.
13. Reconec que per tot això ara pateixo aquests mals. Em moro d’enyo-rança en terra estranya.
14. Cridà Filip, un dels seus amics, i li confià el govern de tot el regne;
15. li donà la diadema reial, els vestits i l’anell amb el segell, i li va encarregar d’educar el seu fill Antíoc i de preparar-lo per a ocupar el tron.
16. El rei Antíoc va morir allí mateix l’any cent quaranta-nou.
17. Però Lísies, quan va saber la mort del rei, va proclamar successor el jove Antíoc, el fill del rei, que ell havia educat des de la infantesa, i l’anomenà Eupàtor.